L'Oli del Xispes a Brussel·les

La setmana passada hi hagué a Brussel·les una reunió del grup d'agricultors d'IFOAM, la Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Ecològica, i L'Oli del Xispes estigué allí en nom dels llauradors que formen part de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica.

La reunió va ser molt interessant, i ens va fer sentir part d'un moviment que és molt més gran del que es veu des d'ací.

Una ràdio local de Brussel·les, radio Alma, ens va convidar a l'estudi per a fer-nos una entrevista. Ací teniu l'enllaç per si la voleu escoltar. El temps se'ns va fer curt, i es van quedar moltes coses per dir, però va ser una experiència positiva.

Entrevista a Radio Alma, Brussel·les 

Amb el menjar no es juga?

Què val el que mengem? Qui marca els preus? Per què? Hi ha suficients aliments per a alimentar el món? Qui decideix què i com es cultiva?

Fa 50 anys no hi havia la fam que hi ha ara. Com pot ser? Molt senzill: Les causes de la fam són polítiques i depenen de qui controla els recursos (terra, llavors...) i de a qui beneficien les polítiques agràries. Els aliments, principalment els cereals, s'han convertit en un be ideal per a especular, al cap i a la fi tots necessitem menjar. Els camperols han perdut la seua autosuficiència alimentària i depenen cada vegada més d'empreses externes per a produir, per a tindre algun tipus d'ingrès i per a alimentar-se.

Al video següent Esther Vivas ens explica tot açò i més coses. Parla de consum, de transgènics, de sobirania alimentària, de salut, de biodiversitat, fins i tot de democràcia. 

I diu algo molt important: La gran victòria del sistema capitaliste es fer-nos creure que no hi ha alternatives. Les seues ferramentes principals són el desànim i l'escepticisme. El nostre desànim i el nostre escepticisme cap a altres formes d'organització social i econòmica.

Cal que ens impliquem contra aquest model però, a banda de les opcions individuals per les quals prenem consciència, cal que no oblidem la dimensió política, la mobilització. Si ens quedem en casa, han guanyat ells.

17 d'abril: Dia de la lluita camperola

Avuí es el dia de la lluita camperola. Potser a algú li semble desfassat, en ple segle XXI, parlar de lluites camperoles, de reformes agràries i de dret a l'alimentació. És normal. És tracta de coses que nosaltres tenim superades, o no?   Els llauradors de les nostres terres, viuen dignament? reben un preu just pel que conreuen?  són seues les llavors que sembren?  poden decidir què volen plantar?

I el consumidor, menja el que vol?  sap d'on ve el que menja?  està segur de que el que menja no conté elements tòxics?  pot triar el seu model d'alimentació, o més be li'l imposen?

Hi ha moltes coses a treballar. Des de la Plataforma per la Sobirania Alimentaria del País Valencià s'han organitzat activitats: projeccions de documentals, mercats, conferències...

http://sobiranialimentariapv.org/

Nosaltres participarem al mercat de diumenge 21 a Sant Joan d'Alacant. Esteu tots convidats.

Seguim a la trobada per la Terra

Ahir vesprada arribàrem a Castielfabib. El viatge va ser tranquil, malgrat els avisos de mal temps. El sol lluia damunt dels camps i les serres, blancs per la neu, i fonia la neu de la carretera.

A les set de la vesprada ja erem a Castiel unes cincuanta persones provenents de tot el País Valencià, malgrat les baixes d'última hora provocades per l'oratge o per problemes personals.

Al conversatori participàrem quatre persones: Cesáreo Casino, de la cooperativa CEAGA, que va parlar de la seua experiència de desenvolupament rural al Racó d'Ademús; Carmen González, de COAG, que va parlar de la participació de la dona en el món agrari i, especialment, en els sindicats; Luis "El Porrio", d'Ecologistes en Acció de La Serrania, que va comentar la problemàtica de la gestió forestal, centrant-se en els incèndis que va patir la comarca el passat estiu, i jo, que vaig parlar d'agricultura familiar. Tenien que vindre també Pepa, de la cooperativa Aigua Clara i Marcelino Herrero, del Mas de Noguera, però al final no van poder.

Ací vos penje la meua presentació, per si teniu curiositat. Si teniu alguna sugerència a fer seria fantàstic que ho fereu als comentaris.


 

 Després vos conte més cosetes.

III Trobada per la Terra

La Plataforma per la Sobirania Alimentaria del Pais Valencià celebra aquest cap de setmana la Tercera Trobada per la Terra.

III Trobada per la Terra

Jo aniré. Demà a aquestes hores estaré de viatge cap a Castielfabib, a on no he estat des que vaig deixar el meu treball per aquells indrets, allà per l'anu 2001.

Tinc moltes ganes d'anar, per vore a la gent del Racó d'Ademús i a tota la resta de gent compromesa amb la Terra, amb els pobles i amb una forma de treballar molt diferent a la que ens han venut com a única.

Animeu-vos. Hi ha preus populars, el menjar és bo, la companyia fantàstica, i els temes de debat apassionants. Però si no podeu vindre jo us ho aniré contant al blog.

Espere que no hi haja massa neu demà a la carretera. Desitjeu-me bon viatge.

GRAIN: Els xicotets camperols alimenten el món

No feu cas als qui diuen que, per a acabar amb la fam en el món, cal utilitzar la biotecnologia, la super-mecanització, els transgènics, les grans transformacions de terres, els pesticides "inteligents", els coneixements dels super-tecnòlegs.  No. El que alimenta el món a dia d'avuí són els xicotets camperols. Les grans multinacionals agroindustrials fomenten el treball esclau i multipliquen la contaminació i la destrucció ambiental. I, per supost, segueixen els principis del capitalisme: màxim benefici en el mínim temps possible i a costa del que siga. I màxim benefici per als de sempre, clar.

A aquest programa l'associació GRAIN explica aquestes coses i altres moltes: la defensa del cooperativisme, de la soberania alimentaria, del "slow food", dels productes ecològics.

Teniu un ratet? Ací va el documental:

Para Todos La 2 - ONG: Grain

• Para Todos La 2 - ONG: Grain

El plat o la vida

-->

Heu de vore aquest documental. Busqueu temps d'on siga, a mig dia amb un cafenet a la mà, per la nit, de bon matí mentre desdejuneu... és igual, però no deixeu de veure'l.

Aquest documental és la història d’una cuinera que es va plantejar si el que estava fent quan donava de menjar als habitants d’un centre geriàtric era alimentar-los o, simplement, omplir-los l’estómac de no se sap bé què. Aquest dubte la va fer deixar la feina per a començar de nou sent coherent amb la seua forma de pensar i de vore l’alimentació. I aleshores va arribar a una escola infantil i va revolucionar el seu menjador.

Nani Moré ens mostra al documental una sèrie de fets i de possibilitats dels que ja érem sabedors, però ho fa d’una forma tan directa, tan colpidora, que ens fa qüestionar-nos per què no tots hem fet ja el camí que ha fet ella, per què seguim lligats, d’una forma o d’altra, a un model d'alimentació que no pensa en satisfer les nostres necessitats vitals, sinó que es mou per altres prioritats.

És tan senzill, i tan bonic...

M’agradaria molt encetar un debat al respecte. Animeu-vos.

El plat o la vida