Què val el que mengem? Qui marca els preus? Per què? Hi ha suficients aliments per a alimentar el món? Qui decideix què i com es cultiva?
Fa 50 anys no hi havia la fam que hi ha ara. Com pot ser? Molt senzill: Les causes de la fam són polítiques i depenen de qui controla els recursos (terra, llavors...) i de a qui beneficien les polítiques agràries. Els aliments, principalment els cereals, s'han convertit en un be ideal per a especular, al cap i a la fi tots necessitem menjar. Els camperols han perdut la seua autosuficiència alimentària i depenen cada vegada més d'empreses externes per a produir, per a tindre algun tipus d'ingrès i per a alimentar-se.
Al video següent Esther Vivas ens explica tot açò i més coses. Parla de consum, de transgènics, de sobirania alimentària, de salut, de biodiversitat, fins i tot de democràcia.
I diu algo molt important: La gran victòria del sistema capitaliste es fer-nos creure que no hi ha alternatives. Les seues ferramentes principals són el desànim i l'escepticisme. El nostre desànim i el nostre escepticisme cap a altres formes d'organització social i econòmica.
Cal que ens impliquem contra aquest model però, a banda de les opcions individuals per les quals prenem consciència, cal que no oblidem la dimensió política, la mobilització. Si ens quedem en casa, han guanyat ells.
Fa 50 anys no hi havia la fam que hi ha ara. Com pot ser? Molt senzill: Les causes de la fam són polítiques i depenen de qui controla els recursos (terra, llavors...) i de a qui beneficien les polítiques agràries. Els aliments, principalment els cereals, s'han convertit en un be ideal per a especular, al cap i a la fi tots necessitem menjar. Els camperols han perdut la seua autosuficiència alimentària i depenen cada vegada més d'empreses externes per a produir, per a tindre algun tipus d'ingrès i per a alimentar-se.
Al video següent Esther Vivas ens explica tot açò i més coses. Parla de consum, de transgènics, de sobirania alimentària, de salut, de biodiversitat, fins i tot de democràcia.
I diu algo molt important: La gran victòria del sistema capitaliste es fer-nos creure que no hi ha alternatives. Les seues ferramentes principals són el desànim i l'escepticisme. El nostre desànim i el nostre escepticisme cap a altres formes d'organització social i econòmica.
Cal que ens impliquem contra aquest model però, a banda de les opcions individuals per les quals prenem consciència, cal que no oblidem la dimensió política, la mobilització. Si ens quedem en casa, han guanyat ells.
