dijous, 2 de maig del 2013

Amb el menjar no es juga?

Què val el que mengem? Qui marca els preus? Per què? Hi ha suficients aliments per a alimentar el món? Qui decideix què i com es cultiva?

Fa 50 anys no hi havia la fam que hi ha ara. Com pot ser? Molt senzill: Les causes de la fam són polítiques i depenen de qui controla els recursos (terra, llavors...) i de a qui beneficien les polítiques agràries. Els aliments, principalment els cereals, s'han convertit en un be ideal per a especular, al cap i a la fi tots necessitem menjar. Els camperols han perdut la seua autosuficiència alimentària i depenen cada vegada més d'empreses externes per a produir, per a tindre algun tipus d'ingrès i per a alimentar-se.

Al video següent Esther Vivas ens explica tot açò i més coses. Parla de consum, de transgènics, de sobirania alimentària, de salut, de biodiversitat, fins i tot de democràcia. 

I diu algo molt important: La gran victòria del sistema capitaliste es fer-nos creure que no hi ha alternatives. Les seues ferramentes principals són el desànim i l'escepticisme. El nostre desànim i el nostre escepticisme cap a altres formes d'organització social i econòmica.

Cal que ens impliquem contra aquest model però, a banda de les opcions individuals per les quals prenem consciència, cal que no oblidem la dimensió política, la mobilització. Si ens quedem en casa, han guanyat ells.