dijous, 2 de maig del 2013

Amb el menjar no es juga?

Què val el que mengem? Qui marca els preus? Per què? Hi ha suficients aliments per a alimentar el món? Qui decideix què i com es cultiva?

Fa 50 anys no hi havia la fam que hi ha ara. Com pot ser? Molt senzill: Les causes de la fam són polítiques i depenen de qui controla els recursos (terra, llavors...) i de a qui beneficien les polítiques agràries. Els aliments, principalment els cereals, s'han convertit en un be ideal per a especular, al cap i a la fi tots necessitem menjar. Els camperols han perdut la seua autosuficiència alimentària i depenen cada vegada més d'empreses externes per a produir, per a tindre algun tipus d'ingrès i per a alimentar-se.

Al video següent Esther Vivas ens explica tot açò i més coses. Parla de consum, de transgènics, de sobirania alimentària, de salut, de biodiversitat, fins i tot de democràcia. 

I diu algo molt important: La gran victòria del sistema capitaliste es fer-nos creure que no hi ha alternatives. Les seues ferramentes principals són el desànim i l'escepticisme. El nostre desànim i el nostre escepticisme cap a altres formes d'organització social i econòmica.

Cal que ens impliquem contra aquest model però, a banda de les opcions individuals per les quals prenem consciència, cal que no oblidem la dimensió política, la mobilització. Si ens quedem en casa, han guanyat ells.








dimecres, 17 d’abril del 2013

17 d'abril: Dia de la lluita camperola

Avuí es el dia de la lluita camperola. Potser a algú li semble desfassat, en ple segle XXI, parlar de lluites camperoles, de reformes agràries i de dret a l'alimentació. És normal. És tracta de coses que nosaltres tenim superades, o no?   Els llauradors de les nostres terres, viuen dignament? reben un preu just pel que conreuen?  són seues les llavors que sembren?  poden decidir què volen plantar?

I el consumidor, menja el que vol?  sap d'on ve el que menja?  està segur de que el que menja no conté elements tòxics?  pot triar el seu model d'alimentació, o més be li'l imposen?

Hi ha moltes coses a treballar. Des de la Plataforma per la Sobirania Alimentaria del País Valencià s'han organitzat activitats: projeccions de documentals, mercats, conferències...

http://sobiranialimentariapv.org/



Nosaltres participarem al mercat de diumenge 21 a Sant Joan d'Alacant. Esteu tots convidats.


dissabte, 2 de març del 2013

Seguim a la trobada per la Terra


Ahir vesprada arribàrem a Castielfabib. El viatge va ser tranquil, malgrat els avisos de mal temps. El sol lluia damunt dels camps i les serres, blancs per la neu, i fonia la neu de la carretera.

A les set de la vesprada ja erem a Castiel unes cincuanta persones provenents de tot el País Valencià, malgrat les baixes d'última hora provocades per l'oratge o per problemes personals.

Al conversatori participàrem quatre persones: Cesáreo Casino, de la cooperativa CEAGA, que va parlar de la seua experiència de desenvolupament rural al Racó d'Ademús; Carmen González, de COAG, que va parlar de la participació de la dona en el món agrari i, especialment, en els sindicats; Luis "El Porrio", d'Ecologistes en Acció de La Serrania, que va comentar la problemàtica de la gestió forestal, centrant-se en els incèndis que va patir la comarca el passat estiu, i jo, que vaig parlar d'agricultura familiar. Tenien que vindre també Pepa, de la cooperativa Aigua Clara i Marcelino Herrero, del Mas de Noguera, però al final no van poder.

Ací vos penje la meua presentació, per si teniu curiositat. Si teniu alguna sugerència a fer seria fantàstic que ho fereu als comentaris.


 

 Després vos conte més cosetes.

dijous, 28 de febrer del 2013

III Trobada per la Terra

La Plataforma per la Sobirania Alimentaria del Pais Valencià celebra aquest cap de setmana la Tercera Trobada per la Terra.




Jo aniré. Demà a aquestes hores estaré de viatge cap a Castielfabib, a on no he estat des que vaig deixar el meu treball per aquells indrets, allà per l'anu 2001.

Tinc moltes ganes d'anar, per vore a la gent del Racó d'Ademús i a tota la resta de gent compromesa amb la Terra, amb els pobles i amb una forma de treballar molt diferent a la que ens han venut com a única.

Animeu-vos. Hi ha preus populars, el menjar és bo, la companyia fantàstica, i els temes de debat apassionants. Però si no podeu vindre jo us ho aniré contant al blog.

Espere que no hi haja massa neu demà a la carretera. Desitjeu-me bon viatge.

dijous, 21 de febrer del 2013

GRAIN: Els xicotets camperols alimenten el món

No feu cas als qui diuen que, per a acabar amb la fam en el món, cal utilitzar la biotecnologia, la super-mecanització, els transgènics, les grans transformacions de terres, els pesticides "inteligents", els coneixements dels super-tecnòlegs.  No. El que alimenta el món a dia d'avuí són els xicotets camperols. Les grans multinacionals agroindustrials fomenten el treball esclau i multipliquen la contaminació i la destrucció ambiental. I, per supost, segueixen els principis del capitalisme: màxim benefici en el mínim temps possible i a costa del que siga. I màxim benefici per als de sempre, clar.

A aquest programa l'associació GRAIN explica aquestes coses i altres moltes: la defensa del cooperativisme, de la soberania alimentaria, del "slow food", dels productes ecològics.

Teniu un ratet? Ací va el documental:





dijous, 14 de febrer del 2013

El plat o la vida

-->
Heu de vore aquest documental. Busqueu temps d'on siga, a mig dia amb un cafenet a la mà, per la nit, de bon matí mentre desdejuneu... és igual, però no deixeu de veure'l.

Aquest documental és la història d’una cuinera que es va plantejar si el que estava fent quan donava de menjar als habitants d’un centre geriàtric era alimentar-los o, simplement, omplir-los l’estómac de no se sap bé què. Aquest dubte la va fer deixar la feina per a començar de nou sent coherent amb la seua forma de pensar i de vore l’alimentació. I aleshores va arribar a una escola infantil i va revolucionar el seu menjador.

Nani Moré ens mostra al documental una sèrie de fets i de possibilitats dels que ja érem sabedors, però ho fa d’una forma tan directa, tan colpidora, que ens fa qüestionar-nos per què no tots hem fet ja el camí que ha fet ella, per què seguim lligats, d’una forma o d’altra, a un model d'alimentació que no pensa en satisfer les nostres necessitats vitals, sinó que es mou per altres prioritats.

És tan senzill, i tan bonic...

M’agradaria molt encetar un debat al respecte. Animeu-vos.





diumenge, 10 de febrer del 2013

El mercat Arrels


Avui hem passat el matí a Sant Joan d'Alacant, al mercat de productors ecològics que es celebra allí el segon diumenge de cada mes organitzat per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del Pais Valencià: el Mercat Arrels.

Aquest mercat és una més de les iniciatives que estan sorgint per tot arreu, posades en marxa per productors i consumidors conscients, per a que la gent tinga a l'abast productes sans i bons produïts per llauradors de la contornada i amb unes premisses bàsiques de respecte a la salut de tots (inclòs l'entorn natural).

Avui hem presentat l'oli de la nova campanya, i ha agradat molt. Ja fa més de mig any que fem aquest mercat, i el grup de productors que hi anem s'ha fet prou estable. A més de nosaltres hi ha un altre productor d'oli de Benilloba, verdures ecològiques d'Alcoi i de l'Alacantí, la cervesa artesana Lluna, pa, dolços, hamburgueses vegetals, herbes aromàtiques i alguna coseta més.

És bonic vore a la gent passejant per la plaça, parant-se en les parades a tastar coses, a olorar, a comentar la diversitat de les verdures, a parlar del seu vincle amb la terra, de vegades directe, en la majoria de casos referit als pares o als iaios. La gent pregunta molt: que cóm es fa l'oli, que quina diferència hi ha entre les distintes varietats, que per què de vegades s'agarra a la gola, que com es cull la oliva... i també conta moltes coses de les seues experiències, de les oliveres que te a la caseta, de com no poden passar sense el seu pa amb oli dels matins.

Jo disfrute molt. Ja sabeu que m'agrada xerrar, i el tema de l'oli m'apassiona.

He oblidat fer fotos (jo no sé per a que vull un mòbil amb càmera), però vos deixe amb l'enllaç del blog del mercat.

 http://mercatcamperolarrels.wordpress.com/

arrels6





dimecres, 30 de gener del 2013

La terra



En castellà li diuen "el suelo", el sòl, però a mi, a eixe esser en el que creixen els arbres, damunt del qual caminem i sota el que acabarà la nostra existència física m'agrada dir-li "la terra".

De la terra venim i a la terra tornarem (no és exactament allò que ens deien abans el dimecres de cendra, però li sembla).

Vos deixe un video molt ben fet que espere vos agrade.




PD: He decidit presentar la novel·la infantil a un concurs de literatura idem, així que, com que a les bases diu que el conte no deu d'estar publicat, ature de moment la publicació (i elimine de la vista les entrades prèvies). Si algú té una necessitat imperiosa d'acabar-lo de llegir que m'ho diga i li-l passaré per mail.