Heu de vore aquest documental. Busqueu
temps d'on siga, a mig dia amb un cafenet a la mà, per la nit, de bon matí
mentre desdejuneu... és igual, però no deixeu de veure'l.
Aquest documental és la història d’una
cuinera que es va plantejar si el que estava fent quan donava de menjar als
habitants d’un centre geriàtric era alimentar-los o, simplement, omplir-los l’estómac
de no se sap bé què. Aquest dubte la va fer deixar la feina per a començar de
nou sent coherent amb la seua forma de pensar i de vore l’alimentació. I
aleshores va arribar a una escola infantil i va revolucionar el seu menjador.
Nani Moré ens mostra al documental una
sèrie de fets i de possibilitats dels que ja érem sabedors, però ho fa d’una
forma tan directa, tan colpidora, que ens fa qüestionar-nos per què no tots hem
fet ja el camí que ha fet ella, per què seguim lligats, d’una forma o d’altra, a
un model d'alimentació que no pensa en satisfer les nostres necessitats vitals,
sinó que es mou per altres prioritats.
És tan senzill, i tan bonic...
M’agradaria molt encetar un debat al
respecte. Animeu-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada